Les bosses de rèplica d'alta-temperatura són envasos d'embalatge fets de pel·lícules de plàstic compostes, que combinen les altes propietats de segellat dels productes enllaunats amb la portabilitat de les bosses de plàstic. Permeten esterilitzar els aliments a 120-135 graus i després emmagatzemar-los a temperatura ambient, conservant el sabor i els nutrients de la carn, els productes de soja i altres aliments. La seva estructura multi-capes inclou normalment una capa exterior de polièster o niló, una capa de barrera de paper d'alumini i una capa de segellat de calor-de polipropilè; una combinació típica és PET/AL/CPP. Aquesta tecnologia es va originar a partir de pel·lícules compostes d'alumini-plàstic desenvolupades als Estats Units a la dècada de 1960, inicialment utilitzades per a l'envasament d'aliments espacials, més tard conegudes com a "llaunes flexibles".
A la dècada de 1990, els avenços en la tecnologia de pel·lícules PVDC van permetre la creació de pel·lícules laminades transparents mitjançant laminació-sense dissolvents, millorant les propietats de barrera i la resistència a les microones. Al segle XXI, els materials de recobriment d'alcohol polivinílic (PVA) han ampliat les seves aplicacions, i també tenen propietats biodegradables. La fabricació utilitza principalment la laminació en sec, que requereix un control precís de paràmetres com la quantitat de recobriment i la temperatura de curat per garantir que no hi hagi delaminació ni fuites després de la rèplica. Les proves de productes cobreixen indicadors com la resistència del compost, els dissolvents residuals i el segellat de resistència a la pressió, que compleixen els requisits d'embalatge d'aliments, productes farmacèutics i altres indústries.
